dilluns, 22 de febrer de 2010

El Santet


El Cementiri de Poblenou és el més antic dels construïts a Barcelona. Per aquest motiu es coneix també amb el nom de el Cementiri Vell. Per la seva situació com a Cementiri de l’Est. Va ser inaugurat el 1775 per descongestionar els cementiris parroquials. El 1813 les tropes franceses el van destruir i no va ser reconstruit fins al 1819. A partir del 1849 va començar la seva época d’esplendor amb la construcció dels grans panteons dels industrials, comerciants i bugesos, on van treballar els millors escultors i arquitectes de l’época. El cementiri fa 5’38 ha i te 31.071 sepultures.

Entre els molts personatges i·lustres que es troben enterrats al Cementiri de Poblenou podem trobar a: Josep Anselm Clavé, Ramón Sabates i Manassell, Mary SantPere, Caso Sendra (Cassen), Jose Luís de Vilallonga, Lola Anglada, Romà Bonet, Josep Llimona i Bruguera, Miquel Llobet, Xavier Benguerel, Narcís Oller, Frederic Soler (Serafí Pitarra), Valentí Almirall, Manuel Porcar, Carmen Tórtola Valencia, Marià de Cabanes, Antonio Perez de Olaguer o el panteó de la familia Bonaplata. També es va trobar, al llarg de molt de temps la sepultura de Narcís Monturiol, però posteriorment les seves despulles foren traslladades a la seva ciutat natal, Figueres.

Però el que potser és el personatge més popular del Cementiri de Poblenou no ho és per ser industrial, polític o artista. Francesc Canals Ambrós (Barcelona 1879-1899) era un empleat dels coneguts magatzems el Siglo, on era molt apreciat pels seus companys.

Francesc va morir molt jove, quan encara no havia fet els vint anys, i ben aviat va correr el rumor que ressant al Santet, el nom amb que es va coneixer a en Francesc, aquest faria de mitjancer per aconseguir allò que se sol·licités. Així va començar la llegenda del Santet, que ha perdurat més de cent any, fins a l’actualitat.

Al voltant d’aquesta figura ben aviat van començar a correr històries i llegendes diverses, algunes de les quals he trobat recollides a alguns llibres. Es comenta que en vida Francesc Canals es va guanyar moltes simpaties ajudant als pobres del barri. Un cop mort la llegenda es va expandir quan la làpida de la tomba del Santet es va anar esquerdant reiteradament. La gent va atribuir aquest fet a fenomens sobrenaturals i es va iniciar aquesta veneració. Fins i tot, pel que diuen, l’espai va ser escenari de trobades espiritistes.

El cert és que encara avui en dia, davant de la tomba, es poden trobar espelmes, flors, exvots, papers amb peticions i fins i tot alguna persona que resa. Fins a tal punt que els ninxols del voltant es troben desocupats per tal de poder donar cabuda a la gran quantitat de flors que s’hi acumulen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada