divendres, 6 de maig de 2011

Un refugi antiaeri sota el carrer Llull

Després de força temps sense poder actualitzar aquest bloc, per estar treballant en diversos projectes que espero que en breu podreu llegir i escoltar, avui he decidit compartir amb vosaltres aquest planol d'un dels refugis antiaeris que durant la guerra civil es van construir al Poblenou



Bacelona no va ser la primera població bombardejada per un avió, les potencies colonials ja ho havien experimentat anteriorment a les seves colonies. Els avions també van ser utilitzats al llarg de la Primera Guerra Mundial, tot i que no amb el nivell de destrucció que van assolir posteriorment. Però el que sí que podem afirmar, tristament, és que la nostra ciutat va ser la primera gran ciutat europea en ser atacada sistemàticament.



Eren uns atacs pensats per castigar alguns dels punts estrategics de Barcelona, com per exemple el port, però també per crear el caos a la ciutat i augmentar el desànim de la població. Els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona van haver d'aprendre a sobreviure als bombardejos. Tot aquest esforç va fer que a la ciutat apareguès una autèntica xarxa de refugis a tots els barris.




A la imatge podeu veue el planol del refugi del carrer Llull, cantonada Lutxana (actual Roc Boronat) el refugi número 263 del registre de la Junta de Defensa Pasiva.












De Memòria del Poblenou






El planol està extret de l'Atles dels refugis de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, publicat per l'Ajuntament de Barcelona i per CLABSA.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Fet a Poblenou

L'Arxiu Històric del Poblenou ha presentat una nova i revisada edició del llibre de l'exposició Fet a Poblenou. El llibre ja el podeu trobar a les principals llibreries del barri.

De Memòria del Poblenou
AQUESTA ÉS LA INFORMACIÓ DE LA EXPOSICIÓ REALITZADA AL POBLENOU AL SETEMBRE DE 2006, DEDICADA ALS OBJECTES FABRICATS AL BARRI DEL POBLENOU


Podem considerar una màquina d’escriure de la Hispano Olivetti un testimoni material per conèixer el nostre passat? I una moto Ducati de Mototrans, o qualsevol altre objecte industrial i quotidià que hagi estat produït en una factoria del barri?


Des d’un gafet de Can Waldes fins a l’avió que realitzà el primer vol Barcelona-Mallorca, construït als tallers de Pujol Comabella i Cia., passant per unes fulles d’afaitar Iberia de Bassat, unes ampolles de vidre verd de Joan Vilella i Cia., una capsa de galetes Solsona, un vermut Martini & Rossi, un Cacaolat de Letona, uns coberts de Metales y Platería Ribera (Les Culleres), una màquina de cosir Wertheim i un camió Ebro de Motor Ibérica, entre altres, tots aquests objectes tenen un segell comú, virtual és clar, que els identifica: estan manufacturats al Poblenou.


Fet al Poblenou parteix del dictat dels mateixos objectes fabricats en sèrie, sense la intenció de traçar un discurs històric, ni de la industrialització ni del seu procés de producció. Sota aquest enfocament, se’ns presenta com una mostra per descobrir, a través d’un recull de productes i documents, un Poblenou productiu que va més enllà del tòpic sector tèxtil (l’Obrador de Barcelona, el Manchester Català i Textilàndia) i que afirma la seva diversificació industrial (sobretot a partir del segle XX, amb l’aparició d’una potent indústria alimentària, una tímida indústria química i una creixent indústria siderometal·lúrgica i automobilística que acabà rellevant el tèxtil).


El barri del Poblenou ha demostrat ser un territori amb molt dinamisme industrial, sobretot durant part del segle XIX i tot el segle XX, sense oblidar que encara ocupa el rànquing de l’activitat industrial de Barcelona, amb una estructura productiva d’empreses petites i mitjanes que dibuixen un teixit industrial complex. Avui dia, la pèrdua de la indústria pesant en el sector econòmic poblenoví, el creixement d’activitats terciàries i el procés de desindustrialització no són més que un seguit de fets propis de la dinàmica econòmica actual dels països desenvolupats. És precisament per això que en plena època de canvis i de revolució de les TIC, una màquina d’escriure de la Hispano Olivetti ja no pot llençar-se com si fos ferralla.


Fet al Poblenou és, doncs, una oportunitat excel·lent que els visitants tenen per acostar-se i revalorar la importància del que podríem anomenar una arqueologia industrial i quotidiana poblenovina que cal conservar i recuperar per a la identitat de la memòria del nostre imaginari col·lectiu.