dijous, 23 de desembre del 2010
dijous, 9 de desembre del 2010
Engega Histotube
 |
| De Memòria del Poblenou |
En els propers dies engegarà el Histotube, un projecte on estem participant uns quants historiadors i que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa.
Podreu trobar l'Histotube actiu en pocs dies a la web:
http://histotube.blogspot.com/
També podeu consultar les novetats de l'Histotube i fer propostes als espais de Histotube a la xarxa, a Twitter i a Facebook
http://twitter.com/histotube
dilluns, 8 de novembre del 2010
Entrevista al programa "Gent del Barri" a Sants 3 Ràdio
Avui he volgut compartir amb vosaltres una entrevista que em van fer al programa "Gent del Barri" de Sant 3 Ràdio, on parlo sobre alguns aspectes de la meva vida, de la història de Sants i de les entitats on participo o he participat: la Burxa, l'Esplai Xiroia i el Cros Popular de Sants.
També trobareu cançons de Rabia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.
També trobareu cançons de Rabia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.
Si voleu escoltar l'entrevista podeu entrar en aquest enllaç.
diumenge, 15 d’agost del 2010
L'enigma de Poblenou, número 2
El Petit Forn ha encertat aquest primer enigma. Efectivament la font que va fer que es conegués la rodona de la rambla, on conflueixen els carrers Ramon Turró i Joncar, com a rodona del sortidor va ser resituada a la plaça Reial.
- Al cementiri del Poblenou hi ha enterrats personatges il·lustres com Anselm Clavé, Narcís Oller o Valentí Almirall. Però potser un dels més populars al barri és Francesc Canals Ambrós. Sabrieu dir amb quin sobrenom es coneix aquest últim?
diumenge, 1 d’agost del 2010
L'enigma, número 1
Arriba l'agost i la feina, enlloc de disminuir creix, ja que dedicaré gran part d'aquest mes a enllestir un llibre sobre la Guerra Civil a Sants que, si tot va bé, hauria de sortir publicat el Sant Jordi proper.
Però Memòria del Poblenou no fa vacances. Al llarg d'aquest mes plantejaré diversos enigmes per solucionar. Si creieu que sabeu les respostes les podeu escriure com a comentari i a la següent actualització publicaré la solució. De moment no puc oferir cap premi als que encertin la resposta, però espero poder canviar això en breu. Començaré per una de nivell fàcil.
- Segur que molts poblenovins ja sabeu que la rodona on es creuen la Rambla del Poblenou amb Ramon Turró i el carrer Juncar, on es troba el Casino de l'Aliança, es coneix amb el nom de la "Rodona del sortidor" Però sabeu a quina plaça va anar a parar la font que va donar nom a aquesta rodona?
dimarts, 11 de maig del 2010
El globus Júpiter
Barcelona, va ser una de les ciutats pioneres en explorar les possibilitats de l'aerostàtica. Com recull Dani Cortijo al seu llibre Històries de la història de Barcelona ja el 15 de gener de 1784 es va fer un intent, que pel que es veu va fallar, al carrer Trentaclaus. Feia molt poc que els germans Montgolfier havien fet el seu primer vol públic, el 4 de juny de 1783.
Ben aviat Barcelona és va convertir en l'escenari escollit per molts intrèpids aeronautes per mostrar les seves proeses a un públic àvid d'aquests perillosos espectacles. El lloc escollit per molts d'aquests primers vols va ser el Toril de la Barceloneta.
Allà els espectadors van poder viure èxits i tragèdies d'aquests pioners. Com la història de Monsieur Arban, un prestigiós aeronauta francès que va tindre un final funest que va commoure tota la ciutat. Si voleu coneixer aquesta història la podreu trobar narrada al llibre que citava anteriorment.
Però els fracasos no van desanimar a aquests aventurers i els concursos i les exhibicions van continuar. La tarda del 12 de maig de 1909 es va celebrar un concurs de globus lliures a la platja de la Marbella, que casualment marcaria la història esportiva del Poblenou. El globus guanyador es deia Jupiter.
El mateix dia els germans Mauchan, dos britànics que treballaven a una fàbrica de Poblenou, es trobaven reunits a la Cerveceria Cebrián, avui l'orxateria tio Che, amb uns quants companys aficionats a un esport que s'obria camí, el futbol. David Mauchan feia temps que s'havia fet portar una pilota de futbol de les Illes Britàniques i ara es disposaven a constituir un club de futbol. Impresionats per la victoria del globus Jupiter la recent estrenada directiva de l'entitat va decidir anomenar-lo amb aquest nom, seria l'origen del C. E. Júpiter.
dilluns, 15 de març del 2010
Poblenou sota les bombes
Al llarg de la Guerra Civil Barcelona va ser, tristament, una de les ciutats pioneres que va patir atacs aeris. Els fronts de batalla s’havien ampliat i la guerra resultava total. La població civil barcelonina es va veure sorpressa per uns bombardejos per als quals no havia estat preparada.
Com a pionera, Barcelona afrontava aquesta situació tan dificil sense poder buscar antecedents a d’altres capitals europees i amb una total manca de recursos economics i materials, ja que anaven tots destinats a l’enfrontament bèl·lic.
Tot i això, les complexes xarxes socials existents i el treball col·lectiu va permetre als ciutadans construir una gran quantitat de refugis arreu de la ciutat, uns 1500.
Poblenou era aleshores el principal centre fabril de tot l’estat, motiu pel qual es va convertir en un dels principals objectius militars dels bombarders italians. Castigar el Poblenou significava castigar les fàbriques, algunes de les quals s’havien reconvertit en productores d’armes, castigar l’economia catalana i de retruc les classes populars, i generar la por fins i el desànim a Barcelona.
El 13 de febrer de 1937, al llarg del primer atac que va patir la ciutat Poblenou ja va patir ser víctima de les bombes del vaixell italià Eugenio di Savoia, que pel que sembla intentava tocar la fàbrica de Can Rivière. Tres mesos més tard, el 29 de maig, un nou atac va afectar els carrers Pellaires, Roc Boronat i Pere IV i les fàbriques de Can Ricart i Can Girona, on es fabricava armament.
A l’octubre Poblenou va rebre dos atacs més. En el primer, del dia 1, es va veure afectat el passatge Bori, el carrer del Gasòmetre i fins i tot el barri del Somorrostro, en el segón, del dia 15, es va atacar el carrer Amistat.
El mes de desembre el barri es va veure afectat per tres atacs, en el primer, el dia 7, es va destruir la granja de l’Assumpció al carrer Calvell i van ser afectades la fàbrica de mosaics Escofet, la plaça de Prim, una fàbrica del carrer Perelló, el carrer de Sant Francesc, l’Hospital d’Infecciosos (actual Hospital del Mar), Can Girona i el número 106 de l’avinguda Icària. El dia 8 van caure diverses bombes al carrer Pere IV i al carrer Selva de Mar. Finalment el dia 15 l’hospital es va veure afectat de nou.
El 7 de gener del 1938 el barri va ser atacat de nou en uns bombardejos que van produir set morts i que afectaren especialment Pere IV. Un dia més tard els avions tornaven a bombardejar produint quatre morts més. Un cop més el carrer Pere IV es va veure afectat juntament amb el passatge dels Ciutadans i el carrer Espronceda.
El dia 15 varen morir quinze persones en un atac que va afectar la fàbrica Benguerel i els tallers Moncunill, la fàbrica del Cànem, Subministres Elèctrics i una adoberia de Ramon Turro. També van caure bombes al carrer Pere IV, San Joan de Malta, passatge de Rovira, Ciutat de Granada, Badajoz, passatge de Ferrer Vidal, Taulat, el barri de Pequín i fins i tot l’interior del Cementiri.
El dia 25 la fàbrica de Can Girona va ser atacada per cinqué cop. També va rebre impactes el Camí Antic de València i al llarg del març encara van caure algunes bombes al carrer Pujades i a l’Avinguda Icària.
Els següents atacs que va patir Poblenou varen tenir lloc al Juny. El dia 4 va ser bombardejada la zona de Icària, un magatzem ferroviari, el Gas Lebon i una casa del carrer Ciervo i el dia 15 va ser atacada la Ford, a l’avinguda Icària. El 19 de juliol varen ser atacats els barris humils de La Mar Bella, Pequín i el Camp de la Bota, amb un total de tres morts. El 19 d’agost hi va haver edificis malmesos al carrer Pujades, Marina i Joan d’Àustria.
El segón pitjor periode de bombardejos sobre el Poblenou es va produïr al llarg del mes de setembre del 38. El primer dia del mes es va bombardejar el carrer Castanys i el dia 6 una casa de mantes del carrer Pujades. El 23 varen morir quatre persones al Poblenou i el dia 24 trenta quatre. El 28 va ser atacat el Somorrostro.
El 24 de gener, quan només quedaven dos dies per al final de la guerra encara hi va haver temps per bombardejar i produir un incendi a la fàbrica de Gas i l’avinguda Icària, al número 76.
Si voleu saber-ne més us recomano que busqueu el dossier Sota Terra, aparegut l’any 2005 a la revista Icaria i que va ser redactat per Josep M. Huertas i Jordi Fossas. Moltes de les dades que trobareu en aquest petit text són d’aquest mateix estudi.
Com a pionera, Barcelona afrontava aquesta situació tan dificil sense poder buscar antecedents a d’altres capitals europees i amb una total manca de recursos economics i materials, ja que anaven tots destinats a l’enfrontament bèl·lic.
Tot i això, les complexes xarxes socials existents i el treball col·lectiu va permetre als ciutadans construir una gran quantitat de refugis arreu de la ciutat, uns 1500.
Poblenou era aleshores el principal centre fabril de tot l’estat, motiu pel qual es va convertir en un dels principals objectius militars dels bombarders italians. Castigar el Poblenou significava castigar les fàbriques, algunes de les quals s’havien reconvertit en productores d’armes, castigar l’economia catalana i de retruc les classes populars, i generar la por fins i el desànim a Barcelona.
El 13 de febrer de 1937, al llarg del primer atac que va patir la ciutat Poblenou ja va patir ser víctima de les bombes del vaixell italià Eugenio di Savoia, que pel que sembla intentava tocar la fàbrica de Can Rivière. Tres mesos més tard, el 29 de maig, un nou atac va afectar els carrers Pellaires, Roc Boronat i Pere IV i les fàbriques de Can Ricart i Can Girona, on es fabricava armament.
A l’octubre Poblenou va rebre dos atacs més. En el primer, del dia 1, es va veure afectat el passatge Bori, el carrer del Gasòmetre i fins i tot el barri del Somorrostro, en el segón, del dia 15, es va atacar el carrer Amistat.
El mes de desembre el barri es va veure afectat per tres atacs, en el primer, el dia 7, es va destruir la granja de l’Assumpció al carrer Calvell i van ser afectades la fàbrica de mosaics Escofet, la plaça de Prim, una fàbrica del carrer Perelló, el carrer de Sant Francesc, l’Hospital d’Infecciosos (actual Hospital del Mar), Can Girona i el número 106 de l’avinguda Icària. El dia 8 van caure diverses bombes al carrer Pere IV i al carrer Selva de Mar. Finalment el dia 15 l’hospital es va veure afectat de nou.
El 7 de gener del 1938 el barri va ser atacat de nou en uns bombardejos que van produir set morts i que afectaren especialment Pere IV. Un dia més tard els avions tornaven a bombardejar produint quatre morts més. Un cop més el carrer Pere IV es va veure afectat juntament amb el passatge dels Ciutadans i el carrer Espronceda.
El dia 15 varen morir quinze persones en un atac que va afectar la fàbrica Benguerel i els tallers Moncunill, la fàbrica del Cànem, Subministres Elèctrics i una adoberia de Ramon Turro. També van caure bombes al carrer Pere IV, San Joan de Malta, passatge de Rovira, Ciutat de Granada, Badajoz, passatge de Ferrer Vidal, Taulat, el barri de Pequín i fins i tot l’interior del Cementiri.
El dia 25 la fàbrica de Can Girona va ser atacada per cinqué cop. També va rebre impactes el Camí Antic de València i al llarg del març encara van caure algunes bombes al carrer Pujades i a l’Avinguda Icària.
Els següents atacs que va patir Poblenou varen tenir lloc al Juny. El dia 4 va ser bombardejada la zona de Icària, un magatzem ferroviari, el Gas Lebon i una casa del carrer Ciervo i el dia 15 va ser atacada la Ford, a l’avinguda Icària. El 19 de juliol varen ser atacats els barris humils de La Mar Bella, Pequín i el Camp de la Bota, amb un total de tres morts. El 19 d’agost hi va haver edificis malmesos al carrer Pujades, Marina i Joan d’Àustria.
El segón pitjor periode de bombardejos sobre el Poblenou es va produïr al llarg del mes de setembre del 38. El primer dia del mes es va bombardejar el carrer Castanys i el dia 6 una casa de mantes del carrer Pujades. El 23 varen morir quatre persones al Poblenou i el dia 24 trenta quatre. El 28 va ser atacat el Somorrostro.
El 24 de gener, quan només quedaven dos dies per al final de la guerra encara hi va haver temps per bombardejar i produir un incendi a la fàbrica de Gas i l’avinguda Icària, al número 76.
Si voleu saber-ne més us recomano que busqueu el dossier Sota Terra, aparegut l’any 2005 a la revista Icaria i que va ser redactat per Josep M. Huertas i Jordi Fossas. Moltes de les dades que trobareu en aquest petit text són d’aquest mateix estudi.
dilluns, 8 de març del 2010
El cementiri de Poblenou
Avui he volgut compartir amb tots vosaltres un video que he trobat a la pàgina web de l'Arxiu Històric de Poblenou en que es parla sobre el Cementiri. Podeu trobar més videos sobre els cementiris de Barcelona a la plana: http://laciutatdelscementiris.minisites.xtvl.tv/
Espero que us agradi.
dilluns, 22 de febrer del 2010
El Santet
El Cementiri de Poblenou és el més antic dels construïts a Barcelona. Per aquest motiu es coneix també amb el nom de el Cementiri Vell. Per la seva situació com a Cementiri de l’Est. Va ser inaugurat el 1775 per descongestionar els cementiris parroquials. El 1813 les tropes franceses el van destruir i no va ser reconstruit fins al 1819. A partir del 1849 va començar la seva época d’esplendor amb la construcció dels grans panteons dels industrials, comerciants i bugesos, on van treballar els millors escultors i arquitectes de l’época. El cementiri fa 5’38 ha i te 31.071 sepultures.
Entre els molts personatges i·lustres que es troben enterrats al Cementiri de Poblenou podem trobar a: Josep Anselm Clavé, Ramón Sabates i Manassell, Mary SantPere, Caso Sendra (Cassen), Jose Luís de Vilallonga, Lola Anglada, Romà Bonet, Josep Llimona i Bruguera, Miquel Llobet, Xavier Benguerel, Narcís Oller, Frederic Soler (Serafí Pitarra), Valentí Almirall, Manuel Porcar, Carmen Tórtola Valencia, Marià de Cabanes, Antonio Perez de Olaguer o el panteó de la familia Bonaplata. També es va trobar, al llarg de molt de temps la sepultura de Narcís Monturiol, però posteriorment les seves despulles foren traslladades a la seva ciutat natal, Figueres.
Però el que potser és el personatge més popular del Cementiri de Poblenou no ho és per ser industrial, polític o artista. Francesc Canals Ambrós (Barcelona 1879-1899) era un empleat dels coneguts magatzems el Siglo, on era molt apreciat pels seus companys.
Francesc va morir molt jove, quan encara no havia fet els vint anys, i ben aviat va correr el rumor que ressant al Santet, el nom amb que es va coneixer a en Francesc, aquest faria de mitjancer per aconseguir allò que se sol·licités. Així va començar la llegenda del Santet, que ha perdurat més de cent any, fins a l’actualitat.
Al voltant d’aquesta figura ben aviat van començar a correr històries i llegendes diverses, algunes de les quals he trobat recollides a alguns llibres. Es comenta que en vida Francesc Canals es va guanyar moltes simpaties ajudant als pobres del barri. Un cop mort la llegenda es va expandir quan la làpida de la tomba del Santet es va anar esquerdant reiteradament. La gent va atribuir aquest fet a fenomens sobrenaturals i es va iniciar aquesta veneració. Fins i tot, pel que diuen, l’espai va ser escenari de trobades espiritistes.
El cert és que encara avui en dia, davant de la tomba, es poden trobar espelmes, flors, exvots, papers amb peticions i fins i tot alguna persona que resa. Fins a tal punt que els ninxols del voltant es troben desocupats per tal de poder donar cabuda a la gran quantitat de flors que s’hi acumulen.
Entre els molts personatges i·lustres que es troben enterrats al Cementiri de Poblenou podem trobar a: Josep Anselm Clavé, Ramón Sabates i Manassell, Mary SantPere, Caso Sendra (Cassen), Jose Luís de Vilallonga, Lola Anglada, Romà Bonet, Josep Llimona i Bruguera, Miquel Llobet, Xavier Benguerel, Narcís Oller, Frederic Soler (Serafí Pitarra), Valentí Almirall, Manuel Porcar, Carmen Tórtola Valencia, Marià de Cabanes, Antonio Perez de Olaguer o el panteó de la familia Bonaplata. També es va trobar, al llarg de molt de temps la sepultura de Narcís Monturiol, però posteriorment les seves despulles foren traslladades a la seva ciutat natal, Figueres.
Però el que potser és el personatge més popular del Cementiri de Poblenou no ho és per ser industrial, polític o artista. Francesc Canals Ambrós (Barcelona 1879-1899) era un empleat dels coneguts magatzems el Siglo, on era molt apreciat pels seus companys.
Francesc va morir molt jove, quan encara no havia fet els vint anys, i ben aviat va correr el rumor que ressant al Santet, el nom amb que es va coneixer a en Francesc, aquest faria de mitjancer per aconseguir allò que se sol·licités. Així va començar la llegenda del Santet, que ha perdurat més de cent any, fins a l’actualitat.
Al voltant d’aquesta figura ben aviat van començar a correr històries i llegendes diverses, algunes de les quals he trobat recollides a alguns llibres. Es comenta que en vida Francesc Canals es va guanyar moltes simpaties ajudant als pobres del barri. Un cop mort la llegenda es va expandir quan la làpida de la tomba del Santet es va anar esquerdant reiteradament. La gent va atribuir aquest fet a fenomens sobrenaturals i es va iniciar aquesta veneració. Fins i tot, pel que diuen, l’espai va ser escenari de trobades espiritistes.
El cert és que encara avui en dia, davant de la tomba, es poden trobar espelmes, flors, exvots, papers amb peticions i fins i tot alguna persona que resa. Fins a tal punt que els ninxols del voltant es troben desocupats per tal de poder donar cabuda a la gran quantitat de flors que s’hi acumulen.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Novetats sobre Can Ricart
Avui, aprofitant que varem parlar sobre Can Ricart ara fa uns dies, us adjunto integrament un text aparegut al bloc Salvem Can Ricart de l'Associació de Veïns. Si entreu al bloc també podreu trobar un parell de fotografies que val la pena veure.
Ara fa uns dos anys i pocs dies, en un be cultural d’interès nacional, els enderrocs d’un 30% de les naus amb alt valor històric va deixar un esplèndid descampat. Quan el veïnat pensava que les excavadores havien acabat la feina, va resultar que no. Sense conformar-se en haver tombat tot el que sobresortia del terreny fins deixar una encimentada esplanada, van iniciar el que semblava una mina a cel obert.Treparen l’asfalt i tot el que hi pogués haver-hi sota, enduent-se tones de terra i runes. El pes de les enormes excavadores i la feina punyent de les seves pales trinxarien qualsevol cosa que, en un futur, pogués fer nosa a l’hora d’edificar.Però els túnels de transmissió energètica, fets de volta de maó per mans proletàries expertes, estaven pensats per a resistir la pressió del vapor que hi circulava. La seva considerable fondària també fou un factor determinant per aconseguir el miracle: A data d’avui, hi ha encara més metres de túnels intactes que no pas destruïts.Però l’actual propietària de la meitat del recinte, la immobiliària Alza, està a punt de triomfar allà on fracassaren els operaris d’Enderrocs Benjumea. Ja estan fent forats per “les seves terres”, a la recerca del nivell freàtic, els edafòlegs de Geotècnics Estudis que calculen la profunditat màxima extraible ( traduït, el nº de plantes de fondària que pot tenir un pàrquing).Així que ja ho sabeu: Les visites culturals per a conèixer el nostre patrimoni, les haureu de fer amb caràcter d’urgència. La data de caducitat d’aquestes restes arqueològiques pateix una acceleració accelerada. Article gentilesa de l'ull que tot ho veu.
divendres, 5 de febrer del 2010
El Sortidor
Molts poblenovins encara recorden l'encreuament de la Rambla del Poblenou amb Ramon Turró i el carrer Juncar, on es troba el Casino de l'Aliança, amb el nom de La rodona del Sortidor. Actualment a aquesta rodona no podem veure cap font que ens pugui indicar l'origen d'aquest nom, però si un forn que ens ho constata.
L'origen d'aquest nom és degut al fet que al llarg de vint anys a aquest encreuament hi va haver la font de les Tres Gràcies, la font que actualment podem trobar al centre de la plaça Reial, acompanyada de les palmeres i dels fanals de Gaudí.
Aquesta peça de ferro va ser fosa a París, a la foneria d'Antoine Durenne i va ser instal·lada al barri gòtic el 1876, però l'any 1888 va ser substituïda per un sortidor amb els preparatius de l'Exposició Universal i va ser reubicada a la Rambla del Poblenou.
L'any 1926, a pocs anys d'una nova mostra internacional a Barcelona el monument va tornar a la plaça Reial, on encara la podem trobar avui en dia.
dilluns, 18 de gener del 2010
Una vila romana al Poblenou
El divendres dia 23 de novembre el diari Avui, recollia la descoberta a Can Ricart de les restes d'una antiga vila romana. Aquesta troballa ben aviat va generar una nova polémica entre l'Ajuntament que la va considerar escadussera, els veïns, que fa anys que lluiten per la conservació de Can Ricart i el Museu d'Història de la Ciutat, que l'ha considerat com una troballa de primera magnitut, com recull el portal de noticies poblenoví Poblenou.org
Seguint les novetats que en els diversos mitjans s'han anat produint us presento una petita crónica.
Can Ricart és un dels grans recintes industrials del SXIX que, de moment encara es mantenen a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb els de Can Batlló, del carrer Urgell i Can Batlló del barri de la Bordeta.
Amb el recinte industrial de Can Batlló de la Bordeta també comparteix moltes altres histories, com la llarga lluita veïnal per evitar o modificar els projectes immobiliaris o un grapat de misteriosos incendis intencionats que els dos recintes han patit.
És en aquest context, amb un Can Ricart que segons els plans oficials s'ha de convertir en la futura Casa de les Llengües on van apareixer, a les obres realitzades per l'empresa Dracma Arqueologia, les restes d'aquesta vila romana.
Segons sembla les restes romanes poden ser del segle I dC. L’Ajuntament ho qualifica de restes escadusseres i assegura que aquesta troballa no té un valor suficient per fer variar els plans previstos pel recinte de Can Ricart. Però fonts del Museu d’Història ho qualifiquen com una troballa de primer magnitud, ja que és el primer cop que apareixen restes romanes en aquesta part de la ciutat. Recordem que la ciutat de Barcino és una fundació del segle I aC. i, tot i que es te constancia de l'existencia de diverses viles romanes al pla de Barcelona, coincidint amb els camins que s'apropaven a la ciutat, és molt dificil poder-les estudiar, tenint en compte que tot aquest territori és ampliament construit.
En aquests moments sembla ser que la decisió final sobre el manteniment o desaparició d'aquestes restes depén del que dictamini la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
El dijous 12 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va emetre un comunicat menyspreant la descoberta d’aquestes restes romanes i on ho qualificava de restes escadusseres, de difícil definició i datació, donat el seu deficient estat de conservació i les característiques dels treballs que es duen a terme.
Segons el mateix comunicat Les restes es van tornat a colgar per evitar la seva degradació a l’espera d’iniciar properament una segona fase de treballs que permeti la seva excavació arqueològica extensiva i posterior avaluació patrimonial.
La imatge que podeu veure va ser realitzada per la gent de l'Associació de Veïns Can Ricart
Des d'aquest bloc seguiré les noticies que vagin apareixent sobre el tema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)