Al llarg de la Guerra Civil Barcelona va ser, tristament, una de les ciutats pioneres que va patir atacs aeris. Els fronts de batalla s’havien ampliat i la guerra resultava total. La població civil barcelonina es va veure sorpressa per uns bombardejos per als quals no havia estat preparada.
Com a pionera, Barcelona afrontava aquesta situació tan dificil sense poder buscar antecedents a d’altres capitals europees i amb una total manca de recursos economics i materials, ja que anaven tots destinats a l’enfrontament bèl·lic.
Tot i això, les complexes xarxes socials existents i el treball col·lectiu va permetre als ciutadans construir una gran quantitat de refugis arreu de la ciutat, uns 1500.
Poblenou era aleshores el principal centre fabril de tot l’estat, motiu pel qual es va convertir en un dels principals objectius militars dels bombarders italians. Castigar el Poblenou significava castigar les fàbriques, algunes de les quals s’havien reconvertit en productores d’armes, castigar l’economia catalana i de retruc les classes populars, i generar la por fins i el desànim a Barcelona.
El 13 de febrer de 1937, al llarg del primer atac que va patir la ciutat Poblenou ja va patir ser víctima de les bombes del vaixell italià Eugenio di Savoia, que pel que sembla intentava tocar la fàbrica de Can Rivière. Tres mesos més tard, el 29 de maig, un nou atac va afectar els carrers Pellaires, Roc Boronat i Pere IV i les fàbriques de Can Ricart i Can Girona, on es fabricava armament.
A l’octubre Poblenou va rebre dos atacs més. En el primer, del dia 1, es va veure afectat el passatge Bori, el carrer del Gasòmetre i fins i tot el barri del Somorrostro, en el segón, del dia 15, es va atacar el carrer Amistat.
El mes de desembre el barri es va veure afectat per tres atacs, en el primer, el dia 7, es va destruir la granja de l’Assumpció al carrer Calvell i van ser afectades la fàbrica de mosaics Escofet, la plaça de Prim, una fàbrica del carrer Perelló, el carrer de Sant Francesc, l’Hospital d’Infecciosos (actual Hospital del Mar), Can Girona i el número 106 de l’avinguda Icària. El dia 8 van caure diverses bombes al carrer Pere IV i al carrer Selva de Mar. Finalment el dia 15 l’hospital es va veure afectat de nou.
El 7 de gener del 1938 el barri va ser atacat de nou en uns bombardejos que van produir set morts i que afectaren especialment Pere IV. Un dia més tard els avions tornaven a bombardejar produint quatre morts més. Un cop més el carrer Pere IV es va veure afectat juntament amb el passatge dels Ciutadans i el carrer Espronceda.
El dia 15 varen morir quinze persones en un atac que va afectar la fàbrica Benguerel i els tallers Moncunill, la fàbrica del Cànem, Subministres Elèctrics i una adoberia de Ramon Turro. També van caure bombes al carrer Pere IV, San Joan de Malta, passatge de Rovira, Ciutat de Granada, Badajoz, passatge de Ferrer Vidal, Taulat, el barri de Pequín i fins i tot l’interior del Cementiri.
El dia 25 la fàbrica de Can Girona va ser atacada per cinqué cop. També va rebre impactes el Camí Antic de València i al llarg del març encara van caure algunes bombes al carrer Pujades i a l’Avinguda Icària.
Els següents atacs que va patir Poblenou varen tenir lloc al Juny. El dia 4 va ser bombardejada la zona de Icària, un magatzem ferroviari, el Gas Lebon i una casa del carrer Ciervo i el dia 15 va ser atacada la Ford, a l’avinguda Icària. El 19 de juliol varen ser atacats els barris humils de La Mar Bella, Pequín i el Camp de la Bota, amb un total de tres morts. El 19 d’agost hi va haver edificis malmesos al carrer Pujades, Marina i Joan d’Àustria.
El segón pitjor periode de bombardejos sobre el Poblenou es va produïr al llarg del mes de setembre del 38. El primer dia del mes es va bombardejar el carrer Castanys i el dia 6 una casa de mantes del carrer Pujades. El 23 varen morir quatre persones al Poblenou i el dia 24 trenta quatre. El 28 va ser atacat el Somorrostro.
El 24 de gener, quan només quedaven dos dies per al final de la guerra encara hi va haver temps per bombardejar i produir un incendi a la fàbrica de Gas i l’avinguda Icària, al número 76.
Si voleu saber-ne més us recomano que busqueu el dossier Sota Terra, aparegut l’any 2005 a la revista Icaria i que va ser redactat per Josep M. Huertas i Jordi Fossas. Moltes de les dades que trobareu en aquest petit text són d’aquest mateix estudi.
